7 de noviembre de 2017

L’arcàdia feliç dels animals de granja compleix cinc anys – Diari ARA

El santuari Gaia de Camprodon s’ha convertit en el més important del món d’animals de granja i està plenament consolidat

El santuari Gaia de Camprodon compleix cinc anys i hi arriba en el millor moment des de la seva fundació. Plenament consolidat, des de fa sis mesos Ismael López i Coque Fernández, els dos fundadors del santuari, tenen tres treballadors que els ajuden en les tasques de manteniment. “Des que vam obrir el santuari, tant en Coque com jo hi havíem de ser sempre, tot i l’ajuda dels voluntaris que, per altra part, ha estat fonamental. Però el volum de feina havia arribat a un punt que no podíem continuar només amb voluntaris”, explica López. “A més, la nostra presència gairebé constant al santuari ens impedia moure’ns per explicar el nostre santuari i aconseguir nous suports. En els últims mesos ens estem movent molt, anem a fer xerrades arreu i això ens està ajudant a consolidar-lo” afegeix.

Barcelona, Madrid, Roma i Marsella són algunes de les ciutats on Fernández i López han anat a parlar del santuari Gaia. Fruit d’aquesta feina de formiga d’explicar-se i dels cinc anys d’existència, López defensa que el santuari Gaia actualment és el més important del món, dels 40 que hi ha a tot el món d’animals de granja. “Em baso en què la nostra web és la que té més visites i som els que tenim més seguidors a les xarxes. Per això crec que podem dir sense equivocar-nos que segurament és el santuari d’animals de granja més conegut del món”, explica. De fet, el santuari és manté únicament gràcies als aproximadament dos mil padrins, socis i microdonants -es pot ser donant a partir d’1 euro al mes- que tenen d’arreu del món, ja que no reben cap mena d’ajut de les administracions públiques. Per això, tenen una especial cura a mantenir la seva pàgina web permanentment actualitzada, explicant les històries quotidianes dels animals que viuen en el santuari. En fan posts i vídeos, alguns dels quals tenen centenars de milers de visites, com, per exemple, el del retrobament d’una vaca i el seu vedell, ara fa justament un any.

En el seu moment, el santuari Gaia va ser el primer de Catalunya per a animals “considerats” de granja, segons remarquen els fundadors. “Diem ‘considerats’ perquè és la consideració que tenen, tant a nivell legal com a ulls de la societat. Però al darrere d’aquesta consideració hi ha una connotació pejorativa amb la que no estem gens d’acord. Sembla que es vulgui fer veure que es tracta d’animals sense sentiments, a diferència d’altres, com gossos, gats o cavalls, en què la seva manca de sentiments no es posa en dubte”, explica Fernández. “Evidentment, no és així i amb tots els animals que tenim aquí, te n’adones que agraeixen ser ben tractats i no explotats”, afirma López. “Els porcs, tot i la fama que tenen de bruts, són els animals més nets del santuari. Mai defequen allà on dormen i són tan intel·ligents com els gossos o més. El que passa amb els porcs de granja és que són animals és que s’acaben parant bojos, per això els tallen els ullals i la cua, perquè no es facin mal entre ells”, afegeix López.

López, activista animalista que vivia a Mallorca, i Fernández, veterinari que treballava a Mataró, ja tenien al cap obrir un santuari per animals de granja quan van començar a viure junts a Dosrius i van anar a València a buscar una truja vietnamita. Va ser el primer dels 750 animals que han passat pel santuari. Actualment n’hi ha uns 300 i molts d’ells són animals rescatats d’explotacions que estaven en molt mal estat; d’altres, animals que havien d’acabar a l’escorxador i que, per una raó o altra, se’n van poder escapar, i d’altres, animals com ara vaquetes que havien estat torejades i maltractades. Des de fa dos anys i mig, el santuari està ubicat al terme municipal de Camprodon, en uns terrenys de més de 23 hectàrees i travessats per dos rius. En la primera etapa, el santuari estava a Ogassa fins que van haver de traslladar-se per manca d’espai.

Amb la seva tasca, el santuari Gaia busca promoure el veganisme però no és un requisit pels voluntaris que els vulguin anar a donar un cop de mà. “Molts dels que vénen, no ho són però els demanem que mentre estiguin aquí adquireixin els hàbits vegans. I després veus com molts s’acaben fent vegans”, diu López. Afirmen que, a poc a poc, el veganisme va quallant en la societat i destaquen que algunes grans superfícies per a tots els públics ja ofereixen productes vegans. Entre els voluntaris que tenen ara mateix al santuari hi Ivano Chiracci, un jove veterinari italià que hi ha anat per aprendre a curar els animals amb uns paràmetres diferents als que tenen els veterinaris que treballen per explotacions ramaderes. “He vingut a aprendre’n per portar les meves experiències a Itàlia”, diu. “Jo també n’he hagut d’aprendre perquè a la carrera no et preparen per curar els animals de granja si no és per explotar-los de manera intensiva. Només aprens això per a gossos i gats”, afegeix Fernández. En aquest sentit, Fernández remarca que les vaques tenen una esperança de vida de 25 a 30 anys però que per a les vaques de granja, és de sis o set, a causa de l’explotació a què se les sotmet.

Una de les queixes que tenen les ànimes fundadores de Gaia és que el santuari té la consideració administrativa d’explotació agrícola, la qual cosa els impedeix agafar tots els animals que voldrien. També aspiren a que tots els animals puguin tenir la consideració d’animals de companyia. Però també són optmistes amb els canvis que han vist en només cinc anys en poblacions pròximes. “Veure alcaldes de poblacions com Roses o Olot [que han abolit en un parell d’anys els correbous i l’empaitada d’ànecs] que al principi ens prenien per uns frikis i han fet transformacions importants en les seves poblacions, ens emociona molt” conclou López.

Peça a part

La presència del santuari Gaia al Ripollès també té una certa repercussió econòmica. Tot i que en aquests moments les visites estan suspeses temporalment, quan el santuari era a Ogassa en va rebre moltes i pròximament en tornarà a rebre. “Són visitants que vénen a la comarca, pernocten i deixen alguna cosa aquí”, assenyala López, a més de recordar que només pels porcs, el santuari compra cada setmana 600 euros en fruita a botigues de Camprodon. La condició de vegans de López i Fernández a Sant Joan de les Abadesses -on s’estaven quan el santuari era a Ogassa- també va servir per generar alguna línia de negoci inesperada com en el cas de la pastisseria Salvat, que des de fa uns quatre elabora pastisseria vegana. “L’Ismael i en Coque eren clients habituals i es trobaven que gairebé no podien menjar de res perquè són vegans. Aleshores vaig començar a fer pastisseria apta per a vegans”, explica Juli Salvadó. Així la pastisseria Salvat ofereix croissants, coca de croissants, pa de pessics, penellets, turrons i qualsevol tipus de pastís vegà. “També en fem per vendre en botigues veganes de Barcelona i altres poblacions. És una línia de negoci més, relativament petita, però que en dates determinades, com ara les festes de Nadal, té la seva importància”, afegeix el propietari de la pastisseria.

Fuente: Diari Ara (impreso)“¿Nos ayudas a seguir salvando vidas?” color=”green”]• Por tan solo 1€ al mes puedes hacerte Teaming